Canche l’era l zentralin del telefon a Cianacei...

Cianacei – Emilia Soraruf de Simon “Guardiaboschi” clasc 1938 acà vèlch setemèna la ne à fat aer n bel retrat per l cianton “Chi él pa?”. Canche aon tacà a ge domanèr fora informazions sul retrat l’é vegnù fora na storia dalbon enteressanta, tant da se meritèr ence n aprofondiment. Emilia l’à lurà per 7 egn al zentralin del telefon a Cianacei, n post che ades no l’é più e de chel che n muie no i arà nience mai sentù parlèr, che l’era amò dant da la cabines del telefon con i getons o la schedes... oramai passà remot ence cheles.

Sion jic a la troèr na dì te sie hotel, l Laurin de Cianacei che l’à fat sù con sie om Giacinto Spinel rechia, e se aon fat contèr più avisa de chi egn al zentralin.  

Tant siede stata a lurèr aló? Che egn erel?

Emilia Soraruf: “É fat 7 egn. Dal 1953 fin al 1960 canche dapò me é maridà. L zenter l’era ló olache ades l’é la biblioteca. N’outa, te sora siane nos e te sot l’era l bar de Crestofol de Nena Rocia, l père de Giudo Iori Rocia. Te sora l’era l zentralin con duc i machinaries e duc i armeres.”

Aede cognù fèr n cors per lurèr aló?

“Na na, é emparà aló. L zentralin l’era de proprietà de la Telve che n’outa l’era la compagnìa del telefon che corìa le Tre Venezie: Trentin, Venet e Friul. La responsabola l’era Rosa Gudauner de Tin che dant de me l’aea na beza de Pardac che la era aló da n trat e amò no l’aea emparà delvers. Rosa no la se fidèa la lascèr soula e donca l’à proà a chierir valgugn de etres. La me à domanà a mi e dò cater o cinch dis jà la me lascèa soula, aee jà emparà belebon. Ben segur sul più gros vegnìa ben ence Rosa a lurèr.”

 Che oraries fajaède? Dut l dì?

“Gé fajee da les set fin mesa la does e dapò da sera, da les set fin les unesc. Da la unesc se serèa e se metea en coleament l’Hotel Caminetto con Trent, coscita se l’era zeche de urgent i podea chiamèr Trent da aló.” 

Co funzionèela?

“Canche i chiamèa chiò se empeèa la lum, nos responaane e i dijea con chi che i volea parlèr. Se metea la spina tel busc de l’abonà e se l metea en coleament. Ogne zentralinist l’aea sia postazion con diesc copies de spines. Dapò aane i orloes che cognaane tegnir sot eie. Per ejempie, se l’era “interurbana” cognaane meter sù i orloes e stèr ascorc ai menuc e ge l dir. Dò i trei menuc l cost radopièa chiò te la Tèlia. Ogne outa che i parlèa ge volea ge dir de stèr ascorc ai trei menuc. Enveze a la foresta l jìa a menuc.”

 Costèel n muie?

“Ma na na, a seconda de olache i volea chiamèr. Dapò me recorde che aane cater sorts de biliec olache cognaane scriver dut cant: la telefonèdes che partìa da chiò e restèa chiò te val les vegnìa segnèdes sun n biliet bianch; cheles che jìa fora sul biliet śal, cheles che ruèa sul biliet rosol e per cheles de transito l’era l biliet resa.”

 Che velel dir de transito?

“Canche per ejempie Pardac volea n numer de Ortijei l cognea passèr chiò. Chiò aane diesc linies: trei con Trent, trei con Busan, trei con Cortina, una con Pardac, una con Ortijei, una con la Plie de Fodom e una con l Grand Hotel de Ciareja. Canche son ruèda sù l’era n zentralin a doi posć e dò i n’à metù un da trei posć, te temp de sajon siane de trei.”

 Che clienc erel? Più jent dal post o da fora?

“N’era n muie ence turisć. Me recorde n’outa da l’ùltim de l’an che aane dut empeà sù, no siane più bogn de responer. Tenc i vegnìa sù a veder che che fajaane che no responaane, dapò i vedea che l’era cajin e che l’era tant de chel da fèr che i se n jìa sobito. A fin sajon me ciapèe semper n mez esauriment.”

 Dalbon?

“Ge volea se recordèr n muion de robes: parlèr con un e endèna fenir de scriver amò la robes de chel che aea telefonà dant. Vardaane de fèr dut tel temp più curt che l’era meso. N’outa i telefonèa ence per lascèr dit zeche. I dijea “Se zachei me chiama, dige che anché no son e son doman”. Cognaane se segnèr dut e n muie de outes a cèsa me vegnìa tel cef e me cruzièe. No siere segura de l’aer segnà.”

 Chiò érel più i hotìe che aea l telefon... più che i privac?

“Ei, i privac no i l’aea béleche nesciugn. L refuge Contrin l’era l numer 1, la patrona l numer 2, l’Hotel Dolomiti con l numer 6 e l Comun l numer 9. Dò ruèa chi da Ciampedel e la linies con Poza e Vich, Mazin e Soraga. I aea demò cater linies e no i podea parlèr più che cater a l’outa.”

Chest zentralin de Cianacei fajeel donca duta la val?

“Ei, fin a Soraga. Ju a Soraga l’era l Comun e l’Avisio che i aea l telefon, te chi egn. Se un l’aea debesegn l jìa aló a telefonèr. A Mazin l’era demò l Vaiolet e a Ciampedel n’era dotrei de più.”

E ve recordède vèlch telefonèda più che autres? Valguna più curiousa.

Emilia Soraruf tedant ai machinaries del telefon del zentralin de Cianacei ti egn ’50.

“Nos podaane ben scutèr la telefonèdes, ma l’era dut n secret. No podane assolutamenter dir fora nia. Gé no son na gran ciacolona, percheche chi tempes aló me é usà a no parlèr béleche mai con nesciugn. La patrona l’aea semper poura che se dijesse fora zeche. Se podea scutèr duta la telefonèdes, ence meti se l’era l’om che ge telefonèa a l’amante. Se vegnìa a saer tanta de chela robes... ma a te dir la verità canche te sentìes parlèr te vegnìa béleche festidech e no se stajea ló a scutèr. Nos cognaane jir ite te la comunicazion per lurier, per sentir se i era amò ló che i telefonèa. Bastèa tirèr cà na pìcola leveta e se podea scutèr. L fajea n click che amò ades son bona de sentir canche i ne va ite te la telefonèdes. N muie no farà nience cajo, percheche l’é n click n muie pìcol, ma gé l sente e per me sion scuté béleche duc. Canche sente chest click, capesce che l’é zachei che se à ficià ite a scutèr e die: l’é la sorices.”

Aede n bel recort de chi egn?

“Scì, scì, per chel l’é stat n bel lurier. L’era ben n muie de ores da stèr senté jù zenza se mever e me endromenzèe semper la giames. A cèsa se cognea semper jir e fèr e aló no levèe più sù. N’outa no l’era mia desche ades, aane l bestiam a cèsa e orc e mia mère la lurèa dò e dò e cognee jir a la didèr. Dant n gran moviment e dò ceta per ores.”

Se ciapèel na bona paga?

“Oh, ma mia tant no. L prum an ciapèe 3 mile lire al meis e enlouta n pe de pocin costèa mile e 500 lire. No se ciapèa n muie, ma n’outa se aea debesegn di scioldi e per chest mia mama la me lascèa jir. Dapò l’an dò la me n dajea 5, l’an dò amò la me n dajea 10 o 15, no me recorde più. Ogne an mìngol de più. Del ’53 é scomenzà e é fat fin del ’60. 

Te chi egn i era dò che i fajea sù la sentadoa del Pordoi. Me recorde chest percheche del ’60 gé e Giacinto se aon maridà e ajache sie amich l’era Dolfo Kofler del refuge su la locia de Pordoi, siane jic a l troèr a pe per parlèr ence del viac de noza che dapò aon fat ensema a Lourdes.

Enveze del ’53, canche é scomenzà i era dò che i fajea sù la pruma sentadoa da Cianacei a Pecol e la diga de Fedaa.”

Ma i telefonèa per costions de lurier?

“Scì, segur. I rejonèa magari de la robes che i cognea portèr sù, i materièi o robes coscita. Aee sentù che canche i aea fat la diga de Fedaa, la Frazion ge à venù l teren per 1 lira e mesa a l’Enel. L’era Bepin de Mita fosc capofrazion, no me recorde giust, ma me recorde che i ge aea venù chesta vera bele per nia... E n’outa amò Beta Bufola  (Elisabetta Costa maridèda Iori) la aea contà de chel che ge era sozedù. Ela l’aea n teren sora stradon de Cianacei e fora de n bel nia, na dì i aea scomenzà a fèr la sentadoa Cianacei-Pecol. Me recorde che la ge contèa a na sia amica “Na dì veide un che zapa, che tira sù te mie ciamp. Son jita a veder che che l fajea e chest un me à dit che son stat comanà de fèr chest lurier”. I era dò che i fajea sù la sentadoa. No l’era mia desche ades no!

Emilia e sie om Giacinto Spinel.

Peissete che grigne amò ades a me pissèr: Elda Cigolla del Genzianella la spetèa l prum fì, Paolo me sà, e canche l’é stat ora de l fèr nascer l’aea chiamà duta agitèda dijan: “me é crepà le aghe, me é crepà le aghe!” e ge siere dò a ge dèr Genuin che l fajea l montèr, ma dapò l’à dit “Dame Gigio del Bernard” e coscita é capì che la volea esser portèda a l’ospedèl. Enlouta ambulanzes no n’era e chisc dotrei che aea l’auto desche Gigio del Bernard, Celestin Margoni i vegnìa domané canche un l’aea besegn.

I egn dò dapò che lurèa con me l’era ence Giuliana e Giuseppina Devigili, doi sores, e ence Maria Luisa Balzan, neza de la patrona e n muie brava che la vegnìa soraldut canche l’era n gran lurier. Dapò é lurà ence ensema a Annamaria Debertol del Flora Alpina fora Ciampadel.

Dapò gé cree che dò che son me n jita sie stat amò n an o vèlch da pech la zentralina e dò i à fat na sort de automatich con Ciavaleis e cree che Annamaria o Giuliana les sie jites a Ciavaleis a lurèr. L’era jà mìngol più automatich fin canche no l’é doventà automatich deldut. N’outa fonins? No n’era proprio, nience da se ensomeèr...

No l’era nience televijions, la prumes l’era cheles del dotor Pasquali e chela del bar Centrale e me recorde che gé da cèsa jìe a veder “Lascia o raddoppia” de Mike Bongiorno sù al Centrale e l’era pien de jent. Duc che vardèa chesta televijion. Te cincant’egn l’é stat fat n progress gran gran. Ades aon duc n fonin e te ogne cèsa, o adertura te ogne cambra, l’é na televijion! L’é mudà n muie!”.

(vr). Articol da La Usc di Ladins 37 del 2015.