Canche se jìa a mont a far fen

Ester (seconda da cencia) coi frades Willy, Lino e Vito, la mare Marieta e l pare Silvio da la Paula ta mont

[…]

Gio e mia sor canche aane 10 egn o 11 egn l’aon vivù chel lurier de fadìe e cainade (n.d.r. lurier da bacan), canche se aea fenì de sear l fen a ciasa se jia a mont a se far ite l fen, su par chi auc ta la Val S. Nicolò (sun Majonade).

Nosc pare l se enjignaa su le crousc, 2 fauc, 3 restìe, l leaa ensema con n linzel da fen, forinsom l tacaa sù l pael, che l servìa per far la polenta, la supa e l café; ite par anter l linzel l ficiaa ite la piantela e l martel par se bater la fauc, l manarin per far sù la legna, l codé con ite la pera, jà chel lo l pesaa n bon pech.

L’era da enjignar i prossac, la magnadiva par duta la setemana, la farina da polenta, mingol de ris o pastina per far la supa e l rostic, zucher te carnieres de peza, mingol de smauz, la marmelada e l café te n cocol de vierech, n bel toch de formai fat te 2 foe de versa e na peza, le liagne e n toch de ardel e i peires da magnar apede la polenta, l sal e na peza per meter su la polenta.

Trei sores: (da man dreta) Marieta mare de Ester e le amede Livia e Ester.

Ge volea le cope che le servia per l café, la polenta, la supa; i scuieres, l ciaz, la candola da l’aga, una picola per ge portar l disnar a nosc pare l jì a sear jajun su par chi grentegn bel bonora, na candola mingol più grana per l da beiver via per l domesdì, i forminanti, la britola, na ciandeila, n picol toch de saon, l’oroloi de nosc pare, n gramial net per se mudar la sabeda canche se vegnìa da mont... no se podea se desmentiar nia.

Pontaane via bel bonora ciareé desché musciac, noscia mare la restaa a ciasa con 4 bec, la ne saludaa: “vardave da mal”, e noi ge responaane “se Dio e Madona vel”.

Ta capitel fermaane per dir le orazion che dut vae ben, te Saùch se pontaa su e su, ogni tant se pussaa: “vegnì, jon piciole” l ne dijea nosc pare.

L giaf de Ester, Simonin, con la mare Marieta, dedant a la ciajaa te Val de Sèn Nicolò.

Rué sù, se molaa jù i prossac, nosc pare l desfajea le crousc e l scomenzaa sobito a sear: cal fen l cognea seciar per far l let, bel solvech e n bon saor da rodabies, scosole, ciuìte e fiores de dute le sort.

Noi tiraane fora de prossach, te n picol scrign se metea la roba da magnar, le cope e i bossoi su na picola scafa, le candole te so post e n gran prossach de pan tacà su n ciodo.

Te mez bait l’era 3 sasc e sunsora n travers con tacà la segosta per tacar l pael.

L prum dì se seaa entorn bait e dò se jìa su per chele pale nossete, nosc pare l seaa e noi tiraane la ciaura, se spenjea su l’erba e dò se fajea le coude, domesdì se utaa e canche l fen l’era sech se l spenjea fin junsom toal, se l ciareaa te linzel e se l portaa te tieja, ogni tant se sentìa le pastre che se chiamaa con n bel jodler. Da sera bogn stencé se magnaa na copa de supa rostida con ite n toch de panet sech, sentade sun sava de usc a vardar le steile e rengraziar l bon Dio de ne aer dat n bon dì... e preon ence na bona not.

Dò se se cuataa te zopa dal fen, nosc pare l’empeaa la ciandeila per se troar na bela coa e ne scuerjer che no assane freit, ogni tant se sentìa screvedar... l’era le sorice che passaa via per i traves, se vedea ence lumenar fora par anter morceladure, l’era la luna che vegnia de dò cà i crepes. L’indoman n’autra giornada de lurar e cainar. Se era contenc la sabeda che se podea jir a ciasa, se se lavaa mingol l peso, se se mudaa l gramial, e domesdì sul tart se pontaa envers ciasa, se coea i fiores per la mama e le frae per i frades, canche se ruaa i ne fajea festa con n bon piat de minestron.

Dut l meis de aost se jìa a far fen ite per la val de Sèn Nicolò e su par chi auc, da Saùch fin te Jonta e da Bufaure fin te Pociace. N bel salut a duc.

Ester de Cibele. Articol da La Usc di Ladins 38 del 2018.

Union Ladins de Fascia