Stories de vita: doi fémenes e n hotel

Rosina e Maria Iori.

Chesta contìa no scomenza con: l’era zacan... percheche no l’é na contìa, ma na storia vera! Na storia desche demó la vita pel in scriver. La scomenza coscita: chesta l’é la storia de Rosina e Maria, mère e fia... doi fémena fascènes, che à abù l snait de doventèr hotelieres de chi tempes canche l turism te la Dolomites era amò spève e l’era dò a crescer. Les à sapù intener la storia, l moment giust e montèr sun chela ona che à fat descorir nesc bie lesc, amò salvères, a dut l mond!

L personal de l’Hotel Mulino

Jon deretorn al scomenz, a la fin de l’Otcent, canche nasc Rosina, a Ciampedel, ùltima di fies de la Familia Bernard, patrons de l’Hotel Mulino “zur Mühle”. L’Hotel “zur Mühle” l ge fajea da “coulisse” insema a l’hotel “Agnello” zum “goldenen Lamm” al paìsc de Ciampedel. Inlouta l’era ló che passèa l stradon de Fascia, ló che ades se ferma la corieres. L’hotel Mulino i l’à desfat ti egn ’70 per fèr su chel clóz de peton te mez paìsc, che nun n’é n auter più burt... i pissèa de imbeletèr l paìsc con boteiga scures e freides e ciancìe e passamans de metèl!!

Rosina con si om Crestofol Iori de Farinol.

Rosina inveze la nasc te na Ciampedel zenza tropes ac, co la sieves e i pents de legn, olache i turisć, ence chi che vegn da la Franzia e da l’Inglatera, i rua per jir sa mont e i aprijia la bona e scempia cojina da mont e la tradizions del post. La cresc te na Ciampedel spartida te cartieres e cognosciuda per la fiera de Sèn Martin e per chela bona cèrn rostida de l’hotel Mulino. La passa si egn da pìcola anter n londò e na diligenza, na “Postkutsche” e i prumes auti, duc che fermèa belapontin aló dedant cèsa sia.

La didèa te hotel con n gramièl bianch e n scufiot sul cef te sala e canche i ghesć per bon todesch ge domanèa cheche l’é da magnèr, ela la saea da responer “po dededut”! Zacan un turist ge à responet: “imben cò la é coscita portame un leon rostì!”

Rosina da tousa la cognosc Crestòfol Iori de Farinol da Dèlba, i se pèrla, i se vel e i se marida. Da maridèda Rosina no podea stèr con sie om aló da l’Hotel Mulino e coscita Crestòfol ai 5 de oril del 1912 compra n teren a Ciampedel con chela de se fèr sù na majon per el e Rosina e la picola fia che i à abù del 1910. A chest teren i ge dijea “l fondo del Bert” e l’era logà mìngol fora de paìsc, sul stradon per Cianacei. Sobit del 1912 scomenza i lurieres che da aló a pech i fenesc. Rosina e Crestòfol i à majon e tobià dut per ic e i pel scomenzèr na vita insema. Ma la storia del mond se met de contra e Crestòfol cogn partir in Vera: canche l saluta sia Rosina nesciugn di doi sà che la Galizia se lo tolarà per semper.

Rosina resta soula, vedova con na pìcola fia, Maria Iori. La se fèsc forza e coraje, la fèsc afidament su se instessa e sie lurier, chel che l’à imparà da cèsa sia a l’hotel Mulino. Rosina la inten ben prest che ge vel ge dèr na bona educazion a sia pìciola e coscita Maria studia a Maran. Ela se tol na cambra te la Harmoniestrasse a Maran, insema a la mère de Guido Iori Rocia da Penìa, Nena de Jan de Pinter, percheche ence l picol Rocia studia a Maran. Guido doventarà amich de Maria Iori e ti egn ’60 e ’70 el sarà gran ativist ladin, no semper capì te si tempes, descheche bendeché sozet. Aldidanché a lejer sie “Postiglione” vegn i sgric! Finamai somea che inlouta Guido l’abie abù na cùgola de cristal e l’abie sapù dutcant sul davegnir.

Maria Iori sun Contrin

Maria cresciuda e Rosina confidenta de la esperienza fata te cèsa aló da l’hotel Mulino, a la fin di egn vint, la se peissa de tor in gestion la utia de Contrin che dò la pruma Vera e l passaje a la Tèlia la era jita a fenir de proprietà de l’A.N.A.

Coche scrif Guido Iori Rocia sun sie sfoi: “Duc chi che jia sun Marmolèda o vegnìa in ju da la ferata i ruèa aló da la utia de Contrin olache l’era Maria e Rosina a ge dèr l benvegnù con n fèr content e n sgrignot. Insema a eles cojinèa e servìa la nezes de Rosina, Ana e Orselina, la gran chega Filomena Bertacco da Poza, fémena de l’ing. Angerer, la fia de chesta e dut n schiap de autra bezes da Ciampedel. Se aea chela de esser te na gran familia. Aló magnèa alpinisć e ence jent dal post che volea se fèr na raida.”

A chesta Ciampedeles, una più bela che l’autra, i alpinisć e i “alpini” ge fajea la cort zenza lascèr sù. Ai alpinisć dò la gran fadìes sa mont, incordé su na crepa, no ge saea vera de ruèr te na utia de fémenes che someèa àgnui ju de Paradis. Pecià che la Seconda Vera à metù fin ence a chesta istoria che somea fora da na contìa.

No l’era n cajo che aló l’era n schiap de bela fémenes a spetèr i ghesć; Rosina saea fèr sie mestier. I veies del Mulino ge èa insegnà l’èrt de ge dèr l benvegnù a la jent e de secodir i ghesć, te n ambient che onorèa la beleza e la calità, enceben che sporta ai ghesć da jent scempia e sinziera, la jent da mont.

Interdèna, amò canche la fajea la sajons sun Contrin, Rosina se èa metù tel cef che l’era egn bogn e la se à pissà de mudèr sia cèsa ja Ciampedel te n Hotel. Forta de sia esperienza de hoteliera la cherdea te sie lurier, ma no l’èa fat i conc co la politica mondièla e chel che s’injignèa a vegnir. Se sobit dò la Vera someèa che i prumes egn ’20 del Nefcent èsse portà n sbunf te l’economìa e la jent balèa l charleston e i viajèa de più, i egn ’30 l’era na fana piena de supa che sbrodeèa e jìa per sora e Hitler se fajea inant.

Aboncont Rosina se indebitea e la fèsc fora sia cèsa che da inlouta e amò inchecondì l’à inom “Villa Rosa”. Anter la doi veres l’era de moda ge dir “Villa” a de picui hotìe. I èa duc la veranda e na bela scèla, la “Villa Rosa” n’aea doi, una la é amò inchecondí descheche l’èa voluda Rosina.

Del ’37 de messèl la “Villa Rosa” la é vertia e Rosina e Maria dezide de fèr na gran festa per l’inaudazion con de bona speisa e musega. Les mana fora n invit n muge elegant e fin, tant che me vegn da me domanèr: “olà éla jita chesta fineza del scempie “saer fèr” di fascegn da zacan?” I podessa ge insegnèr amò trop inchecondì a zachei de nesc hotelieres te Fascia!
Tantocant la Seconda vera del ’39 à mudà dut cant, Rosina e Maria se èa trop indebità e les no èa fat cont co la vera e nience con Hitler, desche tropes de chi tempes proprio les no se rendea cont de la politica de chest “mostro”. Canche tel Südtirol la jent se spartìa anter “Dableiber” e “Optanten”, “chi che restèa” e “chi che optèa”, ence te Fascia l dibatit era atuèl. Chi fascegn che conscidrèa l’oferta de Hitler i no lo fajea per convinzion politica o percheche i cherdea tel Führer, aboncont sia imprometudes ge fajea gola ence ai fascegn; ge vegnìa imprometù benster e majon e terens fora tel Reich Todesch. Maria e Rosina, verces ne più ne manco desche duc i etres, mai più les èssa pissà a na gran falopa e che sincajo chesta majons e terens ge fossa stac touc a zachei per poder g’i dèr ai Optanc! Aboncont la Opzions imprometea la descancelazion de duta la debites, eles les ge èa cherdù, ventes da la tema de perder dutcant chel che les se èa fat sù te egn de lurier. La é stata coscita che ence Rosina e Maria con dotrei autra familia fascènes les à optà de sin jir. Indò la bona sort o fosc vèlch spirit de familia à vardà in ju, Maria e Rosina les spetèa de partir per la Germania canche la vera à ciapà na burta piega e Hitler no à più podù se cruzièr de la Opzions; la vera era dò a fenir co la venta di alée.

Coscita Maria e Rosina, più fortunèdes che de etres che era partii e i èa perdù dut, les à podù sin stèr te sia Ciampedel zenza la debites, jà descancelèdes per la Opzions.

Indèna la vera Maria e Rosina adertura les deida la forza aleèdes contra Hitler. Fenida la Seconda vera mondièla, Rosina ciapa l “Recognosciment per l didament ai comembres de la Forza armèdes di Alée per no esser stac ciapé dal nemich”.

Amò indèna la vera nasc la terza generazion de fémenes: Maria, maridèda con un Decrestina, la vegn a aer Rosalinda del ’44 e dapodó più tèrt del ’48 Dolores.

Rosina e Maria les se tira sù la mènies, les fèsc depliants per todesch, talian e franzous (che inlouta l’era l lengaz del turism) e les laora de fin per duc i egn ’50 e ’60; Enscin di egn ’60 les à scialdi tegnù na vacia e doi ciaures te tobià, dapodó l tobià l’é doventà “dependance”, n muge de moda de chi egn.

I egn ’60 e ’70 l’era ence i egn de chi gran feghes; l sotet de la Villa Rosa à ciapà fech n bel domarena de firé canche, me conta Rosalinda, la era bela pazifica coi schi. “Col fech sun sotet l’é sin jit ence n muge de recorc de familia e dut chel che inchecondì fajessa storia percheche inlouta se ciapèa e se metea sun sotet” me conta Rosalinda con na ponta de despiajer.

Ence instouta te la desgrazia la fémenes a sapù da se rejer, negun ghest se à fat mèl e i é stac bogn de troèr n auter alberch per i turisć te la dependance de l’Hotel. “Inlouta - me disc Rosalinda - l’é stat l gran dan fat da l’èga di studafech, l più zomp”. La bisces te Ciampedel les era ence inlouta: canche Rosalinda é jita a comprèr forminanti per la ciandeiles ajache mencèa eletrico, te boteiga i ge à domanà: “ma no n’ède assà fech via cèsa!?” Aboncont “ogne desgrazia scon na grazia” dijea i veges da zacan e Rosina e Maria con sia fies no se à lascià ciapèr da la desperazion. L’istà dò, canche la Villa Rosa á urì danef olache l’era crepà fora fech, l’era stat uzà de n partiment.

Rosina, Maria, restèda vedova, Rosalinda e Dolores va inant soules zenza se perder de coraje. Rosina, de na età, la era cognosciuda e se la veit te tropa foti veies col guant a l’antica insema a Ester de Soricia de “l’Hotel Agnello”; ence sia fia Maria e la nezes Dolores e Rosalinda da jones se les veit te tropa fotografìes de Ciampedel col guant.

Rosina é morta del 1970, sia fia Maria à ciapà ence n recognosciment desche hoteliera, e dò na vita rica de pascions, beleza, amor e ence desgrazies, la rua amò a veder l nef Mileisem. Rosalinda laora amò inchecondì te sia “Villa Rosa” che chest an la fèsc i 80 egn.

Chesta no l’é na contìa e donca no fenesce mie scrit con: “e... se i no é morc, i vif per semper contenc”... Ve é contà chesta storia, percheche voi che se la cognosce, voi che la reste zaolà e no demò ti recorc de dotrei persones che dapodò sin va; i scric i resta. L’é na storia de fémenes e la fémenes te Fascia à scialdi scrit istoria.

ClaudiaConta. Articol da La Usc di Ladins 39 del 2017.

Union Ladins de Fascia