Post in Storia e sozietà
Te ciante mia legreza
168.jpg

Se trata de na regoeta de na carantina de orazions per bec ispirèdes ai Salmes, traslaté e adaté ai più pìcoi, con apede i bie dessegnes de l'artista de la val Badia Maria Pezzedi.

Junsom al libret l'é ence na sezion dedichèda con vèlch orazion che pel jir ben per ocajions spezièles 

Autora:Monica Cigolla

Dessegnes: Maria Pezzedi

Sposc e maridoc
sposc_e_maridoc_2.png

L conta ti detai la usanzes e la tradizions veiores che rodola dintornvìa l maridoz te Fascia. Se da na man la usanzes più veies, desche l'enjuria del cerchie o menèr la Bandiera, les é jites perdudes, autres les vegn enveze tegnudes su amò inchecondì. A ge dèr amò maor valor a chesta opera, che raprejenta l studie più complet sul rit nuzial te Fascia, l’é la jonta de n scrit de Felice Valentini datà 1885.

Autor: AA.VV.

Autor: Tita de Megna

Na gejia e n pugn de ciase
104.jpg

L'autora conta con paroles scempies de canche la era pìcola e la stajea a Sèn Jan, apede la pieif. La recorda con sentiment la jent da inlouta, soraldut la familia mìngol desfortunèda de sie vejins de cèsa. L volum, ensema a tropa fotografìes, l met dant ence na verscion talièna del test originèl ladin.

 Autor: Lorenz Detomas Maria de Vian

Comun General de Fascia Contà, dessegnà, vif!

Noscia storia é segnèda da la Comunità de Fascia, na istituzion nasciuda e cresciuda te na sozietà olache l'era fort l conzet de leam: col passà e la storia, co la veia usitèdes e tradizions, con sia tera e anter sia jent. Fideltà a sia reijes, defendura de si deric, sentiment de partegnuda e solidarietà l'é i pilestres de secoi de storia. Na storia che ades ne veit protagonisć.

Autor: Lucia Gross e Cesare Bernard

Dessegnes: Manuel Riz