Ditelpai Carlo, paussa tel ciel de la Ladinia
La departida de Carlo à lascià n gran vet tel moviment cultural e politich ladin, ma la lascia n gran ejempie per l davegnir, speron che chel ejempie l vegne tout sù da la generazions joenes che les se dae jù tel miorament de la condizions politiches di Ladins, amò spartides sun trei desferenc ordinamenc aministratives, ma ence tel valor culturèl del stèr adum. Mie recorc de Carlo l’é chi di egn ’80 a cef de l’Union Generela di Ladins dla Dolomites, con si ideèi e scomenzadives. En ocajion di declaré 2000 egn Ladins d’aisciuda del 1985 l’à endrezà la pruma scontrèda di Ombolc ladins te Mareo, sie paisc nadalin, e en chel an n muion de autra scomenzadives.
Con la scoles de la Ladinia scontrèdes de carater sportif, gares de schi, de atletica, mostres d’èrt di artisć ladins, l tornoi de balon anter la squadres ladines. Chel an del 1985 l’é stat n fiorir de contac culturèi anter la valèdes ladines. Recorde amò sie intervenc ai desvalives Dis culturèi/politiches endrezé da la Union Generela, soraldut chel a Cianacei de otober del 1986. Da uzèr fora sia gran colaborazion con noscia »pascionaria« Ilda da Ronch, la scontrèdes per endrezèr coche carenèa la gran mostra a Ciastel Sforzesco de Milan l’aisciuda del 1988. Da vize president la gran idea del Festival di Cores di bec de la Ladinia »Cianta con nos«, scomenzadiva che va amò inant vigni 2 egn te desferenc paijes de la Ladinia.
Carlo Willeit a la Festa del Rengraziament a Ciampedel del 1996. Willeit l’é a man dreta del president de l’Union de Fascia de enlouta Antone Pollam e visavì al president da ades, Fernando Brunel.
Per meter a jir dut se se troèa olache mai: sun Jouf de Frea, de Pordoi, a Rèba, te senta de Ortijei e Carlo l’era tras prejent. No l mencèa mai n’outa, chisc ultimes egn ence se co la sanità en malester l ruèa a la scontrèdes de la Generela a Oies, l’ultima outa de setember de l’an passà. E te nesc recorc no pel mencèr la Comunanza ladina de Busan e sie gran lurger a livel politich provinzièl e regionèl coche à sotrissà David Lardscheiner te sia recordanza te gejia de la Madona de Selva a sia sepoltura. I scric de recordanza de desvalives esponenc ladins su La Usc di Ladins passèdes ne dèsc n chèder de dut l lurger de Carlo Willeit al ben de la cauja ladina.
Per chest tie empegn, caro Carlo, ence a inom de l’Union di Ladins de Fascia n gran ditelpai.
Ditelpai Carlo, te sarès tras te nesc recorc, te nesc cheres. Paussa te la pèsc del Segnoredie ló su a l’auta, te ciel de la Ladinia.
Fernando Brunel, president de l’Union di Ladins de Fascia