Seniëur Johann Baptista Ploner (1828 – 1908)
L pere Engel Ploner y la oma Anna Runggaldier ne fova nia plu i plu jëuni per giapé mutons, y ova for bele tan dejiderà n mut. N valgun ani dant fòvel nasciù doi jumblines, Anna Maria y Lucia, ma Lucia ova mé vivù n valgun dis. Te si familia nia dal muet ie Batista, coche i siei ti dijova, unì educà ala fede: dì la curona uni di y jì a mëssa fova mumënc scialdi mpurtanc dl di. Tl prim ie pitl Batista jit a scola dal pluan da ntlëuta, Sn. Luis Dallago che se ova bele udù ora che l mut ëssa abù la vocazion per jì preve. Cun chindesc ani ie Batista jit a fé l gymnasium a Bulsan. Da dedò iel pona jit te Seminar per l studi de filosofia a Dispruch, doi ani alalongia, fajan de gran prugresc de studi y tla fede, se njenian ca cun mpëni ala vita da preve. L ie unì cunsacrà a Trënt dal Beat Vëscul Jan Nepomuch de Tschiderer, ai 19 de merz dl 1853. La mëssa nevela dl primiziant ie stata te Gherdëina, a Santa Cristina, ntan l’ena de Pasca. L paesc ti ova fat na gran festa. Perdicà ova l pluan scialdi cunesciù de Urtijëi Sn. Ujep Antone Vian, de chël che l ie nce n bel cheder dl Lusenberger.
Caplan sa Bula y a Ciampedel
Ai 12 de agost dl 1853 ie Seniëur Johann Baptista Ploner ruvà sa Bula coche caplan. Pluan da Bula tla dlieja de San Lenert fova Sn. Johann Baptist De Pietro, de Ciampedel tla Val de Fascia, propi ulache Sn. Ploner fossa jit l ann do. Ciampedel, che ova ntlëuta 600 anes, fova n paesc tipich, cun si gran faveies. Coche caplan tla bela dlieja di Sènc Felip e Giacun, ova Sn. Batista riesc messù ti sauté ite al problem dl ciampanil che fova vardà ju tl 1854 do che l ova dat ju l tëune: scioldi ne òven nia mé nscila da tò ca, y perchël ne fova la piza nia unida fata da nuef tla forma de ciola ma te na maniera plu scëmpla. A Ciampedel ie Sn. Batista stat doi ani alalongia, se davanian la stima dla jënt, cun si fé dalaibon, scëmpl y for de bona. De chëi ani iel nutizies che l ie nce stat n struf jal Forn de Moena, tla capela de Sèn Lazer.
Ciampedel.
Curat a Penìa y Poza
Ai 7 de nuvëmber 1856 à Sn. Batista messù se n jì, ajache l fova debujën de n curator d’anes a Penìa, tla dlieja permò dertureda su di Sènc Roch e Bastian, dan la bela piza dl Gran Vernel. Tlo à Sn. Batista, mo scialdi jëunn, scumencià a usservé na si regula de vita: dala cinch daduman levòvel per la meditazion y per dì mëssa, da sëira ne jìvel nia a durmì sce l ne ova dant nia vijità l Santiscimo. L stajova te na majon bela scëmpla y fova for a desposizion de duc.
Ai 29 de lugio dl 1861 ie Sn. Ploner, che nce sce l fova da na gran vivanda y da temperamënt ne perdova mei la pazienza y ne se lamentova mei de nia, unì nciarià coche caplan tla vedla dlieja gotica de S. Nicolò de Poza de Fascia, danter bòsc y prei, sot ala bela pizes de Valacia y dl Sas de Mesdì.
Dat adum la sor Anna Maria
L ann do savons che l à dat adum la sor Anna Maria, che ova ntant bele 37 ani y che se à maridà ai 21 de utober dl 1862 a Santa Cristina te Gherdëina, cun Jakob Demetz da Ciaucëia, che ova ntlëuta 46 ani. Che zacan se maridòven tan tert, tla valedes dla Dolomites, ie ajache la families da paur fova tan pueres. Permò canche l ova trënt’ani, sce la ova da buté, pudova l ël pensé a se maridé y se n jì ora de cësa.
Cianacei tl ann 1882.
Curat a Cianacei
N sada ai 30 de dezëmber dl 1865 ie Sn. Batista ruvà pra si destinazion definitiva: lajù tl zënter de Cianacei, sot ai biei crëps dl Gran Vernel, dl Colac y dl Sas Pordoi, tla blòta dlieja de Sèn Florian, a fé da curat a 500 anes. Riesc àl sapù da se adaté ala realtà umana y soziela dla jënt de pluania, tulan ca duc i mesuns che la Pruvidënza ti dajova ite per ti judé ai pueresc y a chiche pativa. Sn. Batista Ploner fova propi un de Gherdëina, tipich: ulentif, curiëus, da fantajia, artenient tla fadia da uni di, y che savova da se adaté. Y l ne teniva nia ora sce zeche jiva n revina. Tl 1866 àl nciarià l „moster muradëur“ Giuseppe Felicetti per cumedé l fonz y per ti dé ju ala dlieja dedite y dedora. N valgun ani do àl nciarià n artista dl luech, l Favè, per fé n cheder de Sèn Florian, patron contra l meldefuech. Te dlieja nseniova Sn. Batista uni dumënia l catechism; gran mpurtanza ti dajòvel a njenië ca i mutons per la Prima Santa Cumenion.
Per sé nstës ne damandòvel nia, ma l ti sentiva for gra a chiche ti dajova scioldi, ajache nscila pudòvel ti judé ai amalei y a chiche ova debujën. Nce sce l ova for truep da lëur se tulòvel mpo for dl’aurela de fé uni tant na vijita te vel’ cësa privata; tlo se òvel ntendù che l ne fova nia puec amalei cronics. Cossa che ne fova nianca no da se fé marueia, fòvel pu nchin ala prima viera mundiela mé un n dutor te duta Fascia, y canche n’ëila ova da parturì ne fòvel nia for na ëifoma iló a ti judé.
De gra ala dunfiertes de prësciapuech sessanta privac de Cianacei y de d’autri benfatëures da oradecà, à Sn. Batista pudù purté a bon fin l derturamënt dla dlieja: tl 1873 ti àl dat su a n moler de Moena (bonamënter Giovanni Battista Chiocchetti) de renuvé la pela dl autere de Sèn Silvester. Tl 1875 àl cumprà la stazions dla Via Crucis, stampeda a Minca da Th. Priendl, unides menedes dal Bayern ite tres Cristoforo Zapin De Bortolo, cun la curnijes depëntes da Valerio Planchensteiner.
L tabernacul dla dliejia de Sëlva
Tl 1876 à Sn. Batista cumprà n tabernacul dala dlieja de S. Maria ad Nives de Sëlva, tabernacul che l à pona lascià derturé su dal moler Michele Soracreppa. Tl 1879 iel unì stlut ju, tres l “moster de dlieja” Domenico Rodolf de Moena, l ngrandimënto dla dlieja, cun derturamënt dla fassada, dl tët y dla porica. De lugio dl medemo ann à Sn. Batista cumprà l autere da na pert dla dlieja de Sëlva: sot ala direzion de Pietro Lagnol à undesc persones purtà l autere a Cianacei, y canche i fova ruvei ài giapà da marënda tla ustaria de Francesco Pitscheider. Michele Soracreppa à pona depënt la statua dla Madona, la pert dancà dl autere zentrel y la Crëusc dl presbitere. Batta Lauton à purtà da Urtijëi via doi de biei chedri y doi candelieres (opra de Angelo Nogler). Sn. Batista fova propi cuntënt di lëures y ne se ëssa mei nmaginà la ntraunida ncherscëula che ëssa tucà la valeda.
La catastrofes dl 1882
De setëmber dl 1882 àl pluët y pluët, condles d’ega, n’ena ntiera alalongia. Dlonch iel unit ju smueies, y l ruf de La Veisc ova tan de ega che la ie jita sëurora. Nce de utober iel stat inant bur’ tëmp cun plueia, y n vënderdi ai 27 iel stat n „diluvio“: i puenc che julova demez sciche plumes, l vënt à drusà y monce tëut y tres tëc dla cëses, i vieresc se à rot, la jënt à messù lascé si cëses, lëns fova tumei ntëur, dut ntëur danns ora dla set mesures. Cun l aiut de n valgun jëuni fova Sn. Batista jit tla cëses, ti fajan vijita a truepa families, purtan cunfort y dajan curaje per fé inò su dut cant. L fova ntant bele passà vint ani da canche Sn. Batista fova ruvà a Cianacei, y la jënt ova bele na sort de venerazion per chësc preve unit da Gherdëina ca, ajache l ova te sé zeche de extra da pert de Chël Bel Die, l semiova che l cunescëssa i sucrëc dla cuscienzes y te na maniera de fé drët scëmpla fòvel mpo bon de purté ite y de dé da ntënder i problems dl’ana y dla salvëza tl paravis.
Miuramënc dla dlieja
Sn. Ploner, preve d’azion y de fede, ne à mpo mei lascià do de cialé inant dla dlieja y di lëures per la cumedé su. Tl 1883 àl cumprà iconografies nueves dla stazions dla Via Crucis, che univa dala capela de jal Forn de Moena, dla tëila de culëur turchis per curì i auteresc. Oradechël ti àl dat la ncëria a Michele Soracreppa de depënjer doi angiuli. Tl 1885 àl a Trënt cumprà na maestronza che univa dal Cunvënt di Capuzineri de Condino.
Sn. Batista univa vedl
Nchin che la sanità à judà pea ne n’ie Sn. Batista mei stat fërm, lauran, perdican, fajan, cialan. Ma l tëmp fova passà, nce per ël. Sn. Batista fova unì vedl. L ne fova nia plu for bon de unì ora dl liet, y dlongia l mel fisich, dl corp, che l savova da tenì ora cun pazienza, unìvel leprò l mel morel: l fova batù ju y l se temova, o miec ratova de „ne vester nia plu bon de fé, de ne vester nia plu bon de ti sté do a si ncëria“. Canche l à scumencià a jì cun fadia y a tumé, àl dat la demiscions, per jì n pension y jì a sté a Penìa. L fova l 1891.
De reviers te Gherdëina
Do doi ani iel stat ne bela ntraunida che l à fat jì de reviers te Gherdëina. L fova unì cherdà per dé adum, a Santa Cristina, si nepota Maria Demetz da Ciaucëia y Alois Delago da La Sëlva. L fova ai 11 de setëmber dl 1893. Granda fova stala la emuzion de udëi inò tan de musc, tan de jënt che l ova ades desmincià. Y pona la vedla cësa ja La Poza, cun la bela udera sun l Saslonch che se erjova sëura i prei y i bòsc su. Jì de reviers danter si jënt, abracé inò i parënc y i cumpanies: dut chësc à abù na fazion positiva per si sanità. Y canche l pluan de Santa Cristina, Sn. Engl Perathoner da Runcac, ti à damandà de resté y ti judé ti prims mënsc de atività al caplan jëunn Sn. Anselmo Ploner dl Juan, à Sn. Batista sentì che l fova ruvà l mumënt de jì de reviers „a cësa“, pra si ravises, azetan cun gran legrëza.
La „intelighentia“ de Sëlva
Ai 30 de lugio dl 1894 iel unì nvià ala festa che i „studiëusc“ de Sëlva, la „Wolkensteiner Intelligenz“ coche n dijova, ova urganisà per i carant’ani da preve de Sn. Sebastian Kostner. Ja La Gërva ti iel unì paià na marënda y nce Sn. Batista, nce ël iubilar, à giapà laudes y cungratulazions. Te chëla ucajion à l vedl preve de Planvëidun ulù ti dé ala dlieja de Sëlva na bela cales dl valor de 200 rainesc austriacs. Canche l jëunn Sn. Anselmo se n fova jit a Branzoll, à Sn. Batista lascià Santa Cristina per jì de reviers te Sëlva, ulache l fova si sor Anna Maria, vëidua bele da n valgun ani incà. Danz che ai 12 de lugio dl 1898, te si cësa de Ciaucëia, se n jiva nce Anna Maria y Sn. Batista restova da sëul.
Sant Antone a Urtijëi
La Curia, che ova tenì cont de si cundizions de sanità, ti à dat susteni, ti dajan la stiera de „benefizer" tla dlieja de Sant Antone a Urtijei. Defati ti dajova chesta dlieja n "Beneficium" che ti garantiva a un n preve de pudei sté y de giapé da maië te Calonia per duta la vita, de gra a na bela dunfierta data ala dieja tl 1805 da n benfatëur, l marcadent dala bona man Joh. Dominikus Mahlknecht, "l vedl Pana", coche l ti univa dit.
Chesta ie stata la ultima nceria de si vita. Sn. Batista stajova eures y eures a pisté; truepa jent ulova jì a pista da d’ël, nce ajache l rujenova plu dla virtù che no dl picià. Y a chiche ova deficulteies ti dijòvel: „Priede y dut jirà bën!“
Ti ultimi ani se lasciova Sn. Batista da Nevin, coche n ti dijova a Urtijëi, bele scialdi amalà, cumpanië dan na statua dla Imaculata, y cun la man melsegura y che zitrova stajòvel iló giut, dijan la curona. Seniëur Johann Baptista Ploner ie mort ai 15 de jené dl 1908. Suplì iel unit te curtina de Urtijëi. D’instà dl ann passà, lijan si inuem sun si fòssa, me iel tumà ite la paroles dl Edipos de Sofocles: „...te vosc bënsté dl daunì, lecurdëve for de mé cun legrëza...“.
Fabio Pescini, Grosseto (Ciancià tl gherdëina da David Lardschneider). La Usc di Ladins nr. 03 / 20 de jené 2012