La sènta patròna de Fascia
Sènta Ugèna, màrtire e venjidora del diaol, la é raprejentèda te l’iconografìa dessema con l malan enciadenà. Aldò de desvaliva lejendes la sènta à semper defenù e stravardà i fascegn contra l diaol e i nemisc. Sie santuarie, una de la gejies più veies de Fascia, l’é logà sun Ciaslir de Vich, olache acà egn anorum l’era n lech de cult pre-cristian.
Ai 16 de firé, segrà de Sènt’ugèna, i conscric i sonèa la ciampènes dadoman prest entorn les cater, per anunzièr l’Aimarìa. Da ogne curazìa de la Val ruèa i pelegrins portan sie confalon. En chela dì de festa, la musega la sonèa sun sagrà e vegnìa sbarà colpes de mortèl. Da sera, i joegn i se troèa fora per la stues a balèr, aboncont i preves più rigorousc i tegnìa n libret olache i segnèa sù la touses che les aea ciapà la vijita de n tous, o che les era jites fora per i alberghes a balèr, a cheles che i ge aessa cridà per sie comportament.