La dreta tradizion di conscric

coscrịt, ic sm Δ conscrịt 1. coscritto, giovane di leva ◇ da sèn Stefen i coscric met sù la piumes a santo Stefano (26 dicembre) i coscritti mettono le piume sul cappello Ⓔ ogni anno i coscritti festeggiavano la raggiunta maturità sociale esibendo il tipico cappello (ciapel da conscric) decorato con fiori finti e con le penne della coda del gallo sforcello, simbolo di virilità, nonché con i nastri colorati dei grembiuli dati in prestito dalle coetanee; in passato il gruppo dei coscritti ricopriva un ruolo di primo piano nei rituali della vita sociale, in particolare delle feste nuziali e nel Carnevale. (VoLF, stampa de antepruma A-B-C, Istitut Cultural Ladin, 2020)

Enlouta, l dì de Sèn Stefen, ai 26 de dezember, l’era dut na gran festa, ence de prezet, e te veies scric, mascima te chi de Simon de Giulio, vegn contà de coche vegnìa fat festa e de la veiora tradizion leèda ai conscric. I fenc, conscric de chel an, i scomenzèa a se enjignèr l ciapel fornì sù con fiores de seida e de papier. Fajea bela parbuda ence la mesacoudes de gial sforcel e la cordeles de color che ge aea donà la conscrites. Apontin la touses no les se enjignèa nesciugn ciapel, ma l’era eles che ge emprestèa al conscrit che ge sae più belot o più valent la cordela de sie gramièl (bensegur con segnà sù sie inom, che la cordela ge vegne pa retuda!).

Cobia de conscric del 1925 da Cianacei sun pènt de Ruf Antermont. Retrat de Francesca Mazzel de l’Ors da “Fascegn. Retrac de jent da zacan”

Zacan l’era i conscric che jìa a se vadagnèr la mesacoudes fora per chisc bosć: no i aea mia chi schiopes che i doura aldidanché vé! Bestia spevia l gial sforcel, senestra da ciapèr, i conscric cognea se endrezèr furbarìes de vigni sòrt per esser bogn de l brinchèr. La mesacoudes l’era la proa che no se era più bec, ma omegn, de aer braùra, forza e abilità: apontin demò chi che vegnìa fac abili a la vijita militèra i podea portèr la mesacoudes. Sessaben che conscric l’era demò chi che arjonjea la maor età che enlouta la era empruma de 24 egn, limit che dapò se à arbassà dant a 21 an, enscin ai 18 d’aldidanché. A peèr via da l’Otcent, con la maor età se cognea jir a la vijita de leva: chi che passèa la vijita doventèa abile e l fossa stat balotà per jir sot naia. Chi che enveze no i la passèa, no i podea se fornir sù ciapel co la mesacoudes, al post de la cordeles i cognea se meter sù scedoles e na popa sul corpet.

La usanzes leèdes ai conscric va muie più endò tel temp, e les aea gran emportanza te la vita sozièla de la comunanza. L’era ic che viventèa la nozes con la tradizions del fèr fum e de la baschìa e soraldut l Carnascèr. Se demò che l’era meso se chierìa anter i conscric de chel an chi che aessa fat la Gran Mèscres, che fossa l Bufon, l Laché e i Marascons, fegures leèdes a ric de passaje a la maor età. I conscric aea ence l derit/doer de portèr la bandiera di fenc te desvalives ric de tradizion.

L’usanza de festejèr chest emportant moment de passaje te la vita de ogneun la vegn portèda inant ence anchecondì, ma a na vida desferenta, tolan ite tant ic che eles.

Aldidanché te Fascia, fora che tel paìsc de Poza, l passaje anter chi che va fora en chel an e chi vegn ite l vegn fat da La Conzeta, ai 8 de dezember. Trop, fosc massa, é mudà: i conscric aldidanché va stroz con maies unicolor de pile, con gramièi brugn, depenc con dessegnes e fegures, e te man tras n bochèl de bira. I taca fora per la strèdes lenzei bienc con scrites en rima, bela idea segur, ma perché pa no se sproèr a scriver jù vèlch rima con mingol più de contegnù, desche cheles che se sent da baschìa o desche la matitèdes del Bufon? Segur che nesc joegn é bogn de troèr zeche de miec che ‘Rime no n’aon più / perché massa pecia bira aon beù’. Dapò anterite i podessa fosc ence denunzièr con na rima che che no va te noscia sozietà de val, e coscita i fajessa sentir no demò sia ousc, ma i portassa ence sie contribut a la comunanza.

A Cianacei amò vegn fat l passaje del confalon di joegn dedicà a Sèn Luige Gonzaga. A Poza alincontra l passaje vegn fat da Sèn Nicolò, ai 6 de dezember, sègra de paìsc.

Conscric del 1910 da Mazin. Retrat de Ida Endrich da “Fascegn. Retrac de jent da zacan”

La tradizion di conscric la é veia e veiora e l’é dassen bel che la vegne portèda inant con gaissa e voa dai joegn de val. Ge auguron imbendapò che i seghite inant coscita, ma ampò che i dae ite per anter na veièda al passà e i se recorde e i tole inspirazion da la usanzes da zacan. (NI/NR)

Fontènes: Simon de Giulio, Usanzes e lurgeres da zacan pp. 219-221, ICL; Cesare Poppi, Saggi Vol. 2 pp. 285-288, ICL

Union Ladins de Fascia