
Art. 1
L'Union di Ladins de Fascia l'é na sezion de l'Union Generèla di Ladins dla Dolomites. La é stata metuda sù ai 19 del meis de mé de l'an 1955 con notariat n.668 tedant al notar dr Rizzi da Vich. L'Union l'é na sociazion che se cruzia de duc i problemes e i enteresc ladins e la vèrda de descedèr fora na coscienza ladina col defener e rencurèr l comun patrimonie de rejonèda, de cultura e de folclor. L'Union ge va dò a la diretives de l'Union Generèla, la chier de binèr e tegnir ensema i ladins fascegn e la laora dessema coi autres ladins dla Dolomites. L'Union conscidra frèdes i ladins del Friul e di Grijons.
Art. 2
L'Union no l'é n partit politich de neguna sfera.
Art. 3
Te l'Union pel se scriver ite i Ladins e duc chi che vegn cà da Ladins, ence se i stèsc a la foresta. Pel vegnir scrit ite te l'Union ence foresc', che abie joà e lurà per defener la cauja ladina. Se doventa sozi de l'Union col paèr l contribut anuèl per la tessera, che la vegn renovèda sobito dò che l'é stat renovà l Consei.
Art.4
La senta de l'Union di Ladins la é a Sen Jan, comun de Vich, te Ciasa dla Moniarìa, ma con deliberazion del Consei de l'Union la pel vegnir tramudèda te ogne auter paìsc de la val.
ORGHÈGN
Art. 5
I orghegn de l'Union l'é:
la Radunanza Generèla
i gropes de ogne Comun
l Consei
l President
LA RADUNANZA GENERÈLA
Art. 6
La Radunanza Generèla tol ite duc i Ladins de Fascia che azeta, sche obligo moral, i prinzipies de chest Statut. La deliberazions de la Radunanza Generèla, ence en pruma convocazion, é tras valide se les vegn aproèdes a maoranza relativa dai sozi che é aló. La Radunanza Generèla cogn vegnir binèda adum na outa a l'an, e ogne outa che l Consei o n terz di sozi i lo stime de ùtol.
Art. 7
La Radunanza Generèla:
la nominea 21 conseieres del Consei, olache ogne Comun cogn aer so raprejentant;
la muda fora l Statut;
la met dant chel che ge sà che jissa fat tel davegnir;
la vegn metuda en consaputa di conc;
la tol consaputa di sozi scric ite te l'Union per via de l'art. 3, com. 3°; - f) la conzet l servije de tesoreria e de cassa;
la pel tor demez te ogne moment ogne manscion;
la azeta donazions e bonamans.
I GROPES
Art. 8
Te ogne Comun l'é costituì n “Grop” con n Statut che ge vae dò a l'endrez del Statut de l'Union e ratificà dal Consei de l'Union. L President del Grop o na persona da el apojitamenter metuda, fèsc pèrt de derit al Consei de l'Union.
L CONSEI
Art. 9
L Consei tol ite 28 (21 + 7) conseieres. I conseieres à regnèda 3 egn e i pel vegnir nominé danef. L Consei vegn binà adum, de regola, ogne trei meisc. La sentèdes del Consei les é avertes a duc, fora che canche l Consei medemo l stime de ùtol de no lascèr scutèr sù negugn. La sentèdes del Consei les é valides canche a la sentèda l'é aló amàncol 11 conseieres en pruma convocazion, e amàncol 7 en seconda convocazion.
Art. 10
L Consei:
l se cruzia de duc i problemes e i enteresc ladins;
l pel binèr adum la Radunanza Generèla canche l lo stime de ùtol;
l'aproa per i ùltimes del meis de dezember l bilanz de previjion de l'an che vegn;
l'aproa per i ùltimes del meis de mèrz l bilanz consuntif de l'an dant;
l nominea l President;
l nominea doi vizepresidenc;
l nominea l canzelist;
l muda fora i conseieres che à dat jù la demiscions e chi che no pel più ge jir dò a sia encèries, con chi che vegn dò per numer de stimes da l'ùltima votazion;
l fèsc fora la mesura di contribuc di sozi.
L PRESIDENT
Art. 11
L President:
l vegn nominà dal Consei;
l sorastèsc a la Radunanza Generèla e al Consei;
l raprejenta l'Union tedant i terc;
l bina adum l Consei;
l mana inant la pratiches e la documentazions per i contribuc;
l sotescrif la tesseres di sozi e la zedoles di paamenc;
l fèsc ordenèra e straordenèra aministrazion de l'Union;
l met en consaputa la Radunanza Generèla su l'atività jà fata e l ge met dant dut chel che ge sà che jissa fat;
l fèsc ogne an na relazion a l'Union Generèla su l'atività jà fata e amò da fèr per aer l contribut, documentan la speises;
l pel vegnir sostituì dai vizepresidenc per via de l'art.12;
l resta en cèria fin che l got de la stima de la maoranza.
I VIZEPRESIDENC
Art. 12
I Vizepresidenc sostituesc l President canche l'é malà o autramenter empedì.
L CANZELIST
Art. 13
L Canzelist met jù i verbai e l tegn i registres.
FINANZIAMENT
Art. 14
L'Union se finanzia:
col contribut di sozi ordenères e straordenères; - b) col contribut de l'Union Generèla;
col contribut de la Provinzia;
col contribut di Comuns;
col contribut de privac.
SE L'UNION SE DESFÈSC
Art. 15
Se l'Union se desfèsc, i conseieres de l'ùltim Consei dezidarà a chi che ge vegnarà consegnà de tegnir sù i libres, i scric e duta l'autra dotazions e facoltà de l'Union.
Duta chesta roba é conscidrèda patrimonie comun del popol ladin de Fascia, e la podarà vegnir zeduda a na sociazion ladina fascèna che abie l medemo program del terz com de l'art. 1 de chest Statut.
L'art. 7 e l’ùltim com de l'art. 9 de chest Statut é stac mudé da la Radunanza Generèla ai 13 de november del 1984.