Ritajon de noscia comunanza
Per entener delvers l segnificat e la funzion de la Ciasa de la Moniaria l é de besegn de la conscidrèr tel contest de la veiora Comunità de Fascia: te sia storia la parola moniaria o monegaria la é leèda a la fegura del momench e la troon documentèda soraldut con trei acezions.
La Monegaria l era l ensema di bens dac en derit de godiment al monech. Se la comunanza se aea tout su chest agravie volea dir che sie servije l aea aspec comunitères, no demò liturgics.
L monech l era l vardian e l prum manutentor de la gejies e soraldut l aea la encèria emportanta de sonèr la ciampènes che spartia su i ritmes del lurier e del pussèr e amò apede l sonèa per segnalèr n pericol o na festa. L monech l aea ence la possibilità de vardèr sora a che che fajea l curat, soraldut en cont de la zelebrazion de la messes che ge era stat dat su.
Anter chesta desvaliva encèries, tropes les era a servije de la jent, e chest fèsc entener la rejon per chela che l monech godea de benefizies da man de la Comunità, desche per ejempie l derit de godiment de la cèsa del monego.
Che chiò l era na ciasa del monego de la Pieif de Fascia aon la segureza a partir dal XVI secol, ma più che fazile jà tel XV secol l era na majon de chesta sort, enceben che mendra e de beleche biot legn, descheche l era la maor pèrt de la cèses de Fascia.
Gregn lurieres de restaure l é stat fat te l’aisciuda del 1610. Del 1685 la casa del monego la é stata fata su da nef, fazile per la pruma otua duta de mur da la firma di jormegn Insam de Gherdena che i aea fat jà su la calonia de la Pieif (1668-1668) e la cèsa del primissarie de Sènt’Uiana (1682).
Aldò del cataster teresian, del 1782 la casa del monego la aea “stua, camera, cosina, caneva, stabio, stala”, en dut 52 perties, che fossa 180 metres cadrac, spartii su doi partimenc. Te la cèvenes aea sia senta la Confraternita del Rosèr.
Do l temp grief de la veres napoleoniches la casa del monego la era delbon dessatèda. L é stat più outes vardà de concèr ite l gros e da zeche ora l é stat metù a jir adertura n concors per la comedèr. Del 1830 l é stat fat n gran lurier de restaure che ge à dat a la majon la forma che l’à aldidanché.
Anchecondì la Ciasa de la Moniaria l’à endò tout su na funzion vejina al contest originèl che l’aea tel passà, a servije de la comunanza de Fascia.
Prof. Cesare Bernard
Dal 2024 la Ciasa de la Moniaria l é doventà la senta de l’Union di Ladins de Fascia con la redazion fascèna de La Usc di Ladins e di Servijes linguistics e culturèi del Comun general de Fascia.