
Mùsega Auta Fascia
L’era entorn l 1928 canche l’é pontà demez l’atività de la “Banda Sociale Canazei” che la é sturtèda sù presciapech 22 egn dò. N auter tentatif l’é stat fat ti egn dò tel paìsc de Mazin, con inom “Corpo Bandistico Antermoia”. Del 1972, per demò n conzert, amò n auter tentatif endrezà dal curat de Ciampedel Don Tito Vecchietti. Del 2006 nasc la Mùsega Auta Fascia, quarta musega de val, che tol ite i trei Comuns de Cianacei, Ciampedel e Mazin. Del 2008 l prum conzert ofizièl e del 2018 i festejamenc del cedean toron di diesc egn.
Mùsega de Poza
Dal 1933, la Musega de Poza la porta dant tras la musega sia legreza e pascion a duta la comunanza de Poza e de Fascia. Da la Torns del Vajolet a l’Oktoberfest, da Vael a Firenze, con si strumenc e i bie guanc de la tradizion, i fèsc bater la mans a duc, stolc, contenc e con la medema gaissa del prum dì.
Mùsega da Vich
Giovanni Battista Detomas, organist de la pieif, à metù su del 1820 n grop de musizisć per viventèr l cult. Enlouta l’era la gejia che comprèa ite i strumenc del grop. La musega à tout pèrt a sacotenc evenc emportanc, desche a la vijita pastorala del prinzipe piscop de Trent Francesco Saverio Luschin. Ai 7 de aost del 1841 la saludèa l re de Sassonia Federico Augusto ruà te val per studièr la piantes e ai 13 de otober del medemo an per l’arciduca Stefano. Entorn la fin de l’Otcent vegn recordà l maester Vito Detomas e l president Trappmann. Ai 27 de oril del 1901 l comun de Vich l’aproa l regolament de la musega. Anchecondì l maester l’é Alessandro Ghetta e l president Donato Calligari. L prum CD de la Musega l’é stat “Na storia che no fenesc” e dapò l’é stat fat “Soné e cianté”.
Banda Comunale de Moena
Del 1854 nasc la Banda Comunale de Moena, data confermèda da fontènes scrites e recorc tramané e recordé da generazions. La Musega la seghita a sonèr e a portèr alegrìa te la sègres de paìsc, ma ende al lònt. La Banda vif de gra a l’empegn de la jent e i joegn de paisc che porta inant na emportanta tradizion. La Musega lascia vea demò endèna la seconda vera, ma prest, ence su consei del compositor e musizist Luigi Canori, la scomenza da nef con si atività. La Banda da Moena l'a fèsc pèrt ence de la Magnifica Comunità de Fiem.
Coro Valfassa
L'era l'an 1970 canche n grop de pascioné de cianties da mont, anter na sègra de paìsc e na sera te na ùtia da mont, i se à pissà de se meter ensema te n cor. I ge à dat inom “Valfassa”, ajache i 26 corisc' vegnìa dai paìjes de duta la val e i volea sotlineèr l sentiment de partegnuda a duc i comuns ladins de la val de la Veisc. Fin dai prumes egn con gran empegn i ciantores i compagna i momenc zevii e religiousc più segnificatives de la vita de la comunanza fascèna. Desche duta la sociazions ence l Cor Valfassa à abù momenc auc e basc, segné da più o manco gaissa. Ades l Cor é vidà dal maester Stefano Lazzer e l’é ite 40 ciantores. Sie repertorie l’é fat da cianties populères e da mont.
Coro Enrosadira
Nasciù del ‘81 l Coro Enrosadira l’é n grop de ciantores da Moena che con pascion e entusiasm se ejebesc fora per dut l’an tant chiò te val che foradecà, portan sie messaje de musega tradizionala. I se à ejibì per la pruma outa del 1982 endèna la 10° Rassegna di cores de la Magnifica. Te sia atività i é rué a ciantèr a Chicago, Toronto, New York e del 2011 ence tel Brasil. I à fat trasfertes en Spagna e tel sud de la Tèlia. Del 2006 l cor l’é stat ghest del President de la Republica Carlo Azelio Ciampi. I à dat fora ence 3 CD.
Ensemble Canticum Novum
L’Ensemble Canticum Novum de Moena l’é n cor polifonich metù en pe dal maester Ilario Defrancesco del 1993. Del 2005 vegn publicà l prum CD con inom “Mosaico vocale”, che tol ite museghes e cianties de carater etnich-folcloristich. Del 2009 vegn metù fora “Seguendo al stella” con cianties de Nadèl e “In sacro silenzio” con ciantia sacres.
La Mizacoles
Tel paìsc de Ciampedel l teater à na longia storia. Amò inant che vegne metù sù la filodramatica l’era n grop de pascioné che se dajea jù a portèr sun paladina comedies e patofies. Del 1990 per endrez e sot la direzion de Don Tito rechia l’é stat metù sù la filodramatica desche grop parochial. L’inom »La Mizacoles« l’é vegnù fora del 1995 da na pissèda de Paola Riz de Agnol de Janoto. Del 1992 Don Tito à passà la direzion del grop a Evaristo Soraruf. Del 1995 Annelise Vian la é stata litèda presidenta, encèria portèda inant enscin al 2001. Dal 2001 enscin anchecondì president l’é Gerardo Rasom. La regìa ades la é reta da Loreta Florian.
I Bontemponi
I Bontemponi l’é na sociazion teatrèla nasciuda del 2012 de gra a n bon numer de genitores che se à metù ensema col fin de fèr grignèr si bec a la Scolina. Canche i é rué sun paladina i se à tant engaissà che i à dezidù de jir inant, portan dant sia comedies a duta la jent di paìjes de Fascia. L lengaz prinzipal di Bontemponi l’é l ladin. Via per l’an i met dant comedies, “cenes con delit” e rievocazions storiches e, da vèlch an en ca, i va inant con la tradizion di Trei Rees stroz per la cèses. Dut chest a zil benefich.
Amici del Teatro (Moena)
La Filodramatica “Amici del Teatro” de Moena nasc del 1997 per endrez de Moira Chiocchetti, componenta ence de la Filodramatica “Sèn Vilé”. Se destacan da chest grop, Moira la volea portèr dant tesć scric jù da ela e traslaté da Marcelin e Ilaria Chiocchetti. Del ‘97 rua sun paladina la pruma comedia dal titol “L’amor l’é amor, no supa rostida”. Ades l grop porta dant comedìes del panorama trentin.
Grop de la Mèscres da Dèlba e Penìa
Coscita à inom la sociazion che porta inant ta Dèlba e Penìa la tradizion del Carnascèr ladin, una de la più veia e fona esprescions de cultura populèra de la Èlpes. La jent che fèsc pèrt del grop, duc volontadives, fèsc sia pèrt ativa tel Carnascèr, sibie desche mèscresche atores, opura desche famees che deida a injignèr la paladina per spilenèr mascherèda, o a meter insema guants, ciapìe e massarìa per regolèr sù bel delvers la mèscres.
Grop de la Mèscres de Cianacei e Grìes
L grop de la Mèscres de Cianacei e Grìes l’é un di doi gropes da Cianacei nasciù con l’obietif de valorisèr e organisèr l carnascèr ladin. L’é stat metù sù acà trop temp per se lascèr di egn Sessanta. Del 1997 en ocajion de la pruma edizion de la festa Te anter i tobié i se à metù endò ensema per viventèr l Carnascèr a Cianacei. L grop l se ejebesc fora per dut l temp de Carnascèr.
Grop Folk Cianacei
L grop de folclor de Cianacei l’é nasciù entorn i egn Cincanta sot la vida de Tita Agnol Piasech da Grìes. Dal 1962 te la val de Sora l’é ence n auter grop ta Dèlba e Penìa, con inom “Marmolèda”. Del 1974 i doi gropes i se à metù ensema con l’inom “Gruppo folkloristico Dèlba, Penìa, Cianacei e Grìes”. Zacan i camaric vegnìa compagné da n orghen da mantech, n violin e na chitara, se scomenzèa con l bal de la cater sajons e se serèa sà con chel del spieie. Del 2004 l grop à tout sù l’inom “Grop de folclor Cianacei”.
Grop Folk Soraga
L Grop Folk Soraga l'é stat metù adum da n grop de amisc del 1973. L grop l se cruzia de tegnir sù noscia cultura ladina. L torl pèrt fora per l’an a la defilèdes te desvaliva ocajions; sot la festes de Nadèl l se cruzia de endrezèr la cripeles fora per l paìsc, da Pèsca l'endreza la “Pechenada” e en ocajion de la festa en onor del Sènt Cher del Segnoredìe i porta inant la tradizion di feghes.
Schuhplattler de Ciampedel
Se conta che n tous de inom Franz da Fié l sie ruà a Ciampedel per rejons de lurier. Dò esser doventà pecont de vèlch joegn de paìsc, l ge à ensegnà i prumes bai da Schuhplattler; coscita se rua a la pruma ejibizions de schuhplattler a Ciampedel. I prumes retrac l’é chi entorn al 1952, aboncont jà dant se peissa che sie stat n grop che dapò l se à lascià e metù ensema desvaliva outes. La formazion de ades la se à ejibì per la pruma outa, per endrez de don Tito Vecchietti, preve de enlouta, ai 3 de mé del 1980 en ocajion de la sègra de paìsc.
Neva sozietà de la bandiera
L’era l’an 1887 canche a Cianacei e Grìes vegnìa metù sù la “Sozietà de la Bandiera”, na sociazion pissèda per portèr inant l’identità e l sens de partegnuda te la comunanza de chisc paìjes. Dut se à serà sù del 1929, ma del 2018 l Grop de la Mèscres de Cianacei e Grìes, vidà da Mario Lino Debertol, se à pissà de meter endò sù chest grop, en segn de respet e onor per la storia di giaves.
La “Neva Sozietà de la Bandiera” de la frazions de Cianacei e Grìes é stata prejentèda ofizialmenter tel dì del Sacro Cher, en vender ai 8 de jugn del 2018, te sala de Consei de Comun de Cianacei e dapò benedida la domenia da don Mario Bravin apontin te la gejia dedichèda al Sacro Cher, te la messa de sègra a chela che à tout pèrt ence de etres gropes de val con sia bandieres.

Union Generela di Ladins dla Dolomites
L’Union Generela di Ladins dla Dolomites la é stata metuda sù del 1905 da n grop de studenc e inteletuai ladins che se aea binà a Dìspruch. Del 1912 vegn scri jù l prum statut ofizièl. Anchecondì la Generela tol ite la sezions de valèda nasciudes dò la Seconda Vera mondiala. Dutes les à l medemo spirit de partegnuda ladina e les vel tegnir sù l’unità linguistica e culturèla di Ladins. L’Union Generela di Ladins dla Dolomites la é editora del sfoi “La Usc di Ladins”.
Union de i Ladis de Anpezo
L’era les sie da sera de n jebia dassen freit aló dal studie del notèr Azio Perucon. Enlouta, ai 4 de dezember del 1975 nascea l’Uld’A, con la trascrizion di articoi de l’at de fondazion de la sociazion. Tropa jent aea lurà per arjonjer chest obietif. L’empegn maor che se à tout sù la sociazion l’é chel de portèr inant e tegnir sù i valores del lengaz e de la cultura ladina, la portan te la scoles e en colaborazion con la aministrazions.
Uniun Ladins Val Badia
L’Uniun Ladins Val Badia la é vegnuda metuda sù dò la Seconda Vera Mondièla e la é stata portèda inant fin aldidanché da persones con pascion per portèr inant la cultura e l lengaz ladin. Troopes l’é la publicazions che é vegnù fora fin anchecondì: la più cognosciudes l’é de segur la “cornica dl Sas dla Crusc”, l liber de lejendes “An cunta che….”, ma ence Cd e la ajendes per la scola.
Union Ladins Fodom
L'Union dei Ladins da Fodom la é stata metuda sù a La Plié del 1968 con l sostegn di movimenc ladins nasciui endèna l Nefcent. La fèsc pèrt de la Union Generela di Ladins dla Dolomites. Sie obietif maor l’é chel de stravardèr e slarièr fora l patrimonie del lengaz e del folclor ladin. Apede a chest, la porta inant i raporc con i ladins de la autra valèdes entorn al Sela.
Union di Ladins de Gherdëina
L’Union di Ladins de Gherdëina la é nasciuda dò la seconda Vera e dessema con la Unions de l’autra valèdes la fèsc pèrt de la Union Generela. L’obietif de chesta sociazion l’é chel de portèr inant, mantegnir e sostegnir la rejonèda e la cultura ladina, tegnir sù la tradizions, la toponomastica e la particolaritèdes ladines e renforzèr la coscienza ladina te duc i ciampes.