La dreta tradizion de Pèsca Tofègna

Con èga sènta e incens || duta la cèsa vegnìa passà, || stala, ìtena e tobià || e dut cant benedì.

Vegnìa fat la gran cena || con pramesc da paèr || e duc i urees invié || che te ès abù via per l'an.

Enlouta, en vea de Pèsca Tofègna, anterores la jent sciumentèa ite la majon. L patron de cèsa con na copa de èga sènta e na picola dascia te man l peèa via con duc chi de cèsa: l maor portèa te man na fana con ite bronzes, incens e jeneiver, e vèlch foa de olif. I passèa te cèvena, te ogne cambra de la cèsa, fin al sotcuert. I no desmentièa stala, tobià e ìtena da la legna, tras dijan su paternostres e giaculatories. I benedia e i sciumentèa duta la majon.

Endèna la patrona enjignèa la cena te cèsa da fech, bel bonora, ajache do l’aimaria dal fech vegnia serà l’usc de cèsa e negun podea più fora. Enlouta vegnìa sonà la ciampènes da sera per recordèr a la femenes de cèsa de destudèr l fech (endèna les dijea su ence l Requiem), per chest ge vegnia dit aimaria dal fech.

Da cena vegnia tras fat cajoncie da tuscin o ence pramesc, na jufa tel biot lat fresch, con ua passa, smauz delegà, bocons de pan de forment, semenzes de paèr o farina de peires. Enlouta l era dassen na gran cena, chesta, e vegnia envià per l’ocajion ence i urees e la uraes che se aea abù via per l an. Belapontin ge vegnia dit La Gran Cena.

E de la net, che dijone, || che la vaces se parlèa || e dut cant les se contèa || del durà via per l an?

Duc do cena se n jia dret te pric e vegnia serà l usc de cèsa, dalajà che i dijea che l bestiam te stala se rejonèa e l se contèa de coche l era stat tratà dal patron fora per l an, ma pere cos chel che aessa urtà a scutèr che che se contèa l bestiam!! Te n senteamen l fossa stat tramudà te n ciuch de lèrsc: se troa pa en cont de chest ence na bela patofia da chi egn da poder lejer.

En vea de Pèsca Tofègna dapò da les doudesc la ciampènes de paisc sonèa vea per trei chèrc de ora, un chèrt per ogne Re.

Indoman na festona || che i dijea Pèsca Tofègna || con marena, torta e liègna || e na pegnata de vin buì

Nesc veies al vegnir de la festa de Pèsca Tofègna i se augurea coscita, Pèsca Tofègna, torta e liègna, vin e stopin, a mi e mi vejin, donca se se augurèa che te cèsa se abie dantdaldut bon da magnèr, ma ence n goc de vin da beiver e chel tant da se fèr lum. Coscita per se enstesc, ma ence per i vejins. Da chest augurie se enten bel dret la vita pureta de nesc aves.

Ence tel Prologo del Grotol (1883) don Giosef Brunel l ne porta dant n augurie beleche valif: Da Pasca Tofania i disc: Torta e liania, lin e stopin, a noi e a nos vejin – mo no se sà più perché.

Dapò chel che l'aea perduda || l cognea aer jà pissà, || la bombona aer comprà || per in chel dì la dèr de cher.

La bombona anter moroji se cognea se la venjer: l prum che ruèa a dir La più bela a mi! l venjea, e dò se aea temp per dèr la bombona fin da Pèsca Tofègna (ma se chi no ruèa, ence fin da Sènt Antone). Canche se ge dajea la bombona se dijea: “Té, chesta bombona che chest an cogne te dèr e te me ès avent, ma proa ma a scometer per n auter an che te vedarès che saré gé a te la avenjer”.

E noi siamo i tre Re Magi, || i tre Re Magi, dell’Oriente, || che abbiam visto la Gran Stella, || la qual porta la Novella, || la Novella del Signor

(pruma strofa de la ciantia di Trei Rees ta Penìa, amò portèda dant beleche medema anchecondì)

Trei Rees a Gries del 2012

E i Trei Rees? Ve conton ence pa de ic! I jia stroz de cèsa en cèsa a portèr la bela neva, che l Bambin l era nasciù portan su la tera pèsc e amor. I ciantèa su la bela noela, ogne paisc con sia cianzon mingol desferenta, per la melodia o per l mudament de vèlch parola, da chela di etres paijes. A zeche vida la tradizion la é soravivuda enscin anchecondì. 

Da Pèsca Tofègna vegnia scrit sun usc de majon col śes bianch la letres K (o C) + M + B, che stajea per i nomes di Trei Rees Kaspar, Melchior e Baldassar. Ampò chesta trei letres aea ence l segnificat de Christus Mansionem Benedicat, “L Segnoredio benedesce chesta majon”: defati chesta scrita vegnia fata canche se aea fenì de sciumentèr. Vejin a la letres vegnia segnà ence l an, a na vida che la benediscion la dure per dut l an, che la majon no la vegne tochèda da feghes o autra meseries.

Aldidanché te Fascia, del sciumentèr l é restà pech e nia. L é giusta amò vèlch familia che se endreza per so cont. Te la val de Sora, per endrez de la parochies, vegn dat fora l materièl e vèlch indicazion per sciumentèr ite coche carenea. L’autra tradizions, dal bestiam che se rejona a la Gran Cena, les é jites do brea ju, sessaben, jà che bachegn da zacan, urees e uraes no n é più. I Trei Rees enveze i va amò fora per la cèses, jà più da chièr però l é veder la scrita K + M + B sul remenat di ujes.

Te la piazes, aldidanché l dì de Pèsca Tofègna vegn la befana, na tradizion talièna, che no à neto nia a che fèr con noscia tradizion. Se volon ve contèr su na matitèda, fossa beleche più giust che ai 6 de jené ruassa amancol na bregostèna, bensegur zenza scoa e zenza dons e no sgolan dal ciel ju, ma a pe, con de burta grifa pazes, n fèr dut sèlverech e con penchies tel dos... Ma chesta l é pa na matitèda vé!

Noscia tradizion de Pèsca Tofègna la é veia e veiora: l é amò muie bel veder i Trei Rees, gregn e picoi, portèr stroz la bela cianzon popolèra ti paijes de noscia val. Ge auguron imbendapò amò che i seghite a jir inant coscita! Segur l é dapò mudà noscia vita, noscia comunanzes e ence noscia fe, che tras condizionèa la devozion de la jent envers chesta tradizions, ampò l é bel recordèr e dèr na veièda a nosc passà, a noscia usanzes da zacan e, se possibol, no jì tant do a chela usanzes che enveze vegn da foradecà e che de ladin no à proprio nia. (NI/NR)

Fontènes: Simon de Giulio, Usanzes e lurgeres da zacan, ICL 1983

Union Ladins de Fascia