Ai 14 de otober del 2007 a Sèn Jan/Sènt'Ugèna

Schermata 2021-03-09 alle 08.48.12.png

“L’é con graniscima emozion e comozion che a inom de l’Union di Ladins de Fascia ge dae l benvegnù al Piscop de Trent Monsegnor Luigi Bressan che l’à volù ne onorar de sia prejenza e far amò più bela chesta Festa del Rengraziament. Divalpai de cher! Rengrazie ence duc i preves, l’autoritèdes, i corisć, i museganc, i gropes de folclor e de volontariat e duta la jent che l’é chiò anché. Sion sa Sènt’Uiana, lech spiritual, magich, scito de devozion pagana dant e ades Santuarie de la Patrona de Fascia. Anché, tel vegnir ite te chesta lejia, tant cara e preziousa per duc i Fascegn, no é podù far con de manco de pissar a duc nesc veies che i é vegnui su chi egn ciantan e prean, co le crousc dantfora e i confalogn. Co no jir col pensier a chela domenia dai 23 de messal del 1452, canche chesta lejia à abù l’onor de vegnir sagrada dal Cardinal Nicolò Cusanus, giusta doventà pìscop de Persenon. Filosof, teologh, om de scienza, gran reformador, om de fe e gran moralità, l’é stat un di maores omegn de pensier del Renasciment. Pissave che gran festa che cogn esser stat enlaùta per la Comunità de Fascia! Vardave dintorn, Fascegn! “Da ogne sas, da ogne depent, da ogne statua de chesta lejia se span fora l’anema cristiana de nesc veies: ogniun, te la lejia de si giaves veit e sent i più bie momenc de sia storia e de chela de sia jent e de sia tera. Se la lejia vegn desmentiada e lasciada jir dò brea ju, se a la meseria se met apede l’arbandon, enlaùta l’é la roìna: no demò la fe e l sentiment religious, ma ence l’onor de n pòpul l ne n ressent” scrif Pare Frumenzio Ghetta. Ma ti egn de fam e ciarestìa, ence te anter le doi vere, nesc giaves i l’à rencurada e renovada! L’é stat ti egn del gran benesser che chesta lejia la era stata arbandonada: ve recordade che, demò dò la mostra metuda ensema da l’Union di Ladins, enc, istituzions e jent se à moet via: Carleto Weiss de Tone à metù en pe n Comitat e vedede ades coche la varda fora! Recordon anché duc nesc morc, recordon nesc malé, soraldut Pare Frumenzio che tant l’à fat per noscia Comunanza, che l posse amò veder noscia bela Sènt’Uiana e sentir l son douc e fort de si ciampane.”

Antone Polam dal Maester

L’é n graniscim onor e n piajer aer anter nos l Piscop, chest an che l’Union la vel rengraziar i Preves, chi de noscia val e ence chi che l’é fora de val, te tera de miscion. Sion giusta ju da Sènt’Uiana, sun Ciaslir, lech magich, spiritual, sito de cult dant pagan e ades Santuarie de la Patrona de Fascia e lasciamelo dir, se acà passa  30 egn l’Union di Ladins no aessa endò metù a jir la sagra de Sènt’Uiana, ence chesta veiora tradizion e devozion fosc la fossa jita en aschie, desmentiada.

Anché consentime de recordar, apede a duc chi en vita, i preves che anter l’800 e l 900 à metù sù le prume Union Ladine e lurà per stravardar nosc lengaz. Nikolaus Bacher, miec cognosciù desché Micurà de Rü, Ojep Antone Vian, nasciù via Pera del 1804 e stat Curat a Ortijei per 29 egn. Su la pedies de chisc doi pionieres i studenc de Teologìa del Seminar de Persenon del 1870 i à metù en pe l Zìrcol Cultural “Naziun Ladina”. Na pìcola elite inteletuala - l’intellighenzia de enlouta – l’à metù ensema del 1905 la Pruma Union Ladina – Ladinerverein. Anter i fondatores del zìrcol Naziun Ladina troon ence nosc soul sènt ladin, Ujöp Freinademetz. E a portar inant la miscion en Cina de si compaesan S. Ujop Frenademetz, l’é stat n auter badiot, Nazio Canazei. Me à fat imprescion so spìrit profetich. Te na pardicia chest miscionar ladin, doventà ence Pìscop en Cina, l’à dit: “... i cristians vif la religion massa a la lijiera y azeta demò chel che ge piasc. Nost pice continent, tant rich de avei y tant pere de ideai, l’à n gran debesegn de cristianisazion. L’é n continent freit e de povertà ti confronc dles popolazions sotsvilupèdes, che vegn sfrutèdes...”. Paroles scrites acà cent egn, ma zis atuales! Mie pensier no pel far condemanco de jir al drama de la Birmania, al martirie di monacs budisć en pruma linia, en pe nut ma a ciaf aut per defener soa jent e cerir de ferar l genozidie de chela mendranzes.

Cotenc de miscionaries, de monies da duta la Ladinia che amò anchecondì l’é stroz per dut l mond! Recorde l’òpera de don Elio Sommavilla en Somalia. Ma n’autra tera de miscion l’é doventada ence chela de don Gigi Vian, chela di ùltimes, di falii, di perdui via te la droghes de vigni sort.

Fossa massa lonch i recordar duc, ma amàncol doi cogne i nominar! Don Massimiliano Mazzel, fondador de l’Union di Ladins de Fascia e President de l’Union Generela di Ladins dla Dolomites dal ’68 al ’69. Ma chi él te Fascia che se aessa recordà de Jan Batista Massar da Vich o de Daniel Zen, doventà Prinz Vescof de Persenon del 1627; chi él che se aessa recordà zenza l contribut fondamental de pare Frumenzio Ghetta? L’é apontin pare Frumenzio Ghetta de Martin fosc l’ùltim ritadin de duc chi Preves che é recordà inant. 

No fossane nience bogn de se fegurar l’aisciuda ladina zenza chest ùmol frate, enrescidor e studious de noscia istoria, la pre-istoria a la Comunità de Fascia: che fossel stat del patrimonie, ence material, nia demò cultural e storich, de la Comunità de Fascia se no fossa stat pare Frumenzio?

L’é el che cura la edizion de ”Le memorie storiche della Valle di Fassa” de don Luigi Baroldi – amò na uta n Preve, sta uta da foradecà - del 1885 e dat fora da nef da l’Union di Ladins. L’é pare Frumenzio che sun Col di Pigui l documentea i prumes insediamenc preistorics te noscia val. L’é el, l Chimpl da Tamion, che scrif rimes e poejìes su ”La Veis”. L’é soa ousc che se pel scutar ti prumes programes de la radio ladina. L’é amò pare Frumenzio anter i fondadores de l’Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn, ló che l seghita amò anchecondì a dar so prezious contribut. Ma apede a l’inteletual, al studious de nonzech te dut nosc raion voi recordar so lurier da Preve, de consolador dì e not de malé e angonisanc. Develpai pare Frumenzio! No aon paroles per ve l dir con dut l cher!

Na uta la vita de nesc veies la ge jìa dò al mudar de la sajons e a la festes religiouses. Ades te noscia val dut l’é mudà, purampò resta fon te noscia jent l spìrit religious, la devozion, l besegn de se levar sorafora chest corer e lurar e viver desperé e ciadenpez de se fermar, de prear, vardar en aut.

Nesc aves, aea na fe stercia desché nesc crepes; aldidanché noiautres (o amàncol gio) la sention bensegur desché na grazia, n don desché chel de la vita, ma la no é duta al luster, valch outa la é desché fonada tel scur, malsegura desché te la moza, piena de dubies, de ponc interogatives. Sion dò che jon a la enrescir, centenan cà e là.

I Preves ne compagna tel viac de la vita dal batum – la neva vita – a la mort, sava de la vita eterna, passan anter i momenc bie e burc, olache dolor se barata con legreza, benesser con malatìes. Ai Preves ge domanon umanità, de ne star davejin e fosc cognassane vardar de no i lasciar massa soi! A nesc Preves e al Pìscop ge domanon de ne didar a tegnir sù nosc bel lengaz ladin: ge speta ence a la jent ladina de far soa part, letores e corisć, ence se valch outa costa mìngol de fadìa. Se perdon l lengaz se n va ence noscia identità, l sentiment de partegnuda a na comunanza, e te chest destraboniment pel se n jir più coran ence la fe.

A duc nesc Preves, vejins e dalonc, soraldut a pare Frumenzio e al Pìscop, a inom de l’Union di Ladins de Fascia e de l’Union Generela di Ladins dla Dolomites, ge die n gran fort Devalpai de cher per dut chel che à fat, i fasc e i fajarà inant per noscia jent e noscia comunanza.