Ciantons. Cartolines e proverbies da zacan

N liber fotografich che bina ensema 366 cartolines e 366 proverbies per ladin che ve compagnarà dì per dì, fora per dut l an. Da Fedaa fin ja Moena, «Ciantons» l é n calandèr da desch che ve conta e che ve moscia nesc paijes, noscia atività turistiches e crepes, touc ju soraldut anter i egn Cincanta e Setanta.

Ogne retrat l é compagnà da n test descritif con laite toponimes, istories e recorc de familia, informazion artistiches e storiches. Gran pèrt de la cartolines vegn fora da la colezion de Fiorenzo Secchi Floz con apedejù i proverbies, traslaté per talian, de Simon de Giulio e Otavio Doliana.

Autor: Nicoletta Riz

An: 2024

Ezio Anesi. Na vita per sia comunanza

L é passà 30 egn da canche, ai 9 de november del 1993, Ezio Anesi lascèa de colp sia familia, sia comunanza, sia vita [...] 30 egn l é l temp giust per fèr assir la emozions e portèr i recorc te na dimenscion storica, che ne permete de entener co e cotant che chest om à segnà la comunanza de Fascia. (Paroles dantfora)

A 30 egn da sia mort, la publicazion envia a na letura storica del lurier del sen. Ezio Anesi, sibie te sie empegn politich che te ogne ambit de sia vita, dal turism al mond del sport. Anesi se à metù dant l enteres di Ladins e l se à tras dat ju per sie recognosciment e stravardament identitèr.

Autor: Lucia Gross

An: 2023

N senator sui schi strenc

L é con gran piajer che, de gra a l’Union di Ladins de Fascia e al Grop Ladin da Moena, podon ge sporjer a nesc letores cheste bele piate che Bepin Davarda da Cianacei, clasc 1942 e senator de la Marcialonga, l à scrot ju per ladin e per talian. Piates olache, con stil gustegol e ironich, l autor ne compagna travers beleche mez secol de storia, da canche per la pruma outa l se à metù sot i pie i schi strenc a canche, do aer compì i 70 egn, l à dezidù de lasciar che la gran competizion de paslonch reste demò anter si recorc più bie.

E apontin chisc recorc, che é stac publiché en part ence su “La Usc di Ladins” chest meis de jené, en ocajion de la Marcialonga numer 50, podon ades i lejer te chest belot codejel.

Per chest no ne resta che ge dir n devalpai de cher a Bepin Davarda, e ge augurar che l posse jir amò spedient per n muie de egn sun nesc troes, coi schi strenc su la neif, a pe su la tera batuda o col auto sul peton, ma semper con so spirit feruscol e valch outa mingol pizochent, con legreza e serenità. Paroles dantfora. La redazion de Nosha Jent, otober 2023

Autor: Bepin Davarda

A cura de: Lucia Gross

Numer spezial de Nosha Jent, otober 2023. Union di Ladins - Grop Ladin da Moena

Letres da Larcioné

Fabio Chiocchetti, do n lonch studie, te sia ultima publicazion l ne sporc l’edizion integrala comentèda de duta la letres che Amadio Calligari da Larcioné (1857-1918) ge à scrit dal 1887 al 1897 a Tita Cassan da Poza (1863- 1905), professor jun Busan e protagonist col Calligari de chel temp rich de enrescides peà via del Otcent, che à segnà per i Ladins l scomenz e l svilup de na autocoscienza etnich-linguistica.

I scric de Amadio Calligari l é l spieie fideil de che che i contèa, con esprescions curiouses e enteressantes, e l studie de Chiocchetti valorisea e deida a entener l segnificat e l contest de chel lengaz sćiantif, coi arcaismes conservé da la tradizion orala e i mudamenc, metan dant analisa e coment de passa mile paroles pech durèdes o jites fora.

No i sa più fassan šent, la e belleche in darmola noša madre lingua.
Ecco cho che la e che dut va al manco e ven semper pezo; se la dura così in curt va dut de sbris e de noša lingua e costumes resterà nia auter che appena la memoria e valk lettera, se n resta, sche lettaratura patria (Amadio Calligari 1891)

Autores: Fabio Chiocchetti

Editor: Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn - Union di Ladins de Fascia, sul Pian de politica linguistica 2023 del Comun general de Fascia

L manual de la 50 aventures

Che liber él chest chiò? Na publicazion scrita e pissèda per bec e joegn! La é stata traslatèda dal talian: l original, edit Il Castoro, l é stat scrit da doi di miores autores taliegn per bec di ultimes egn.

50 aventures da descorir ensema coi amisc, demò per i veri valorousc (con consees de letura e picola encèries da ge fèr front). Da fèr defora a l’aria averta, daite te n dì de pievia, d’invern co la neif, al mèr su la spiagia. De dì e de net, chest diarie l no ve lasciarà pussèr e l ve fajarà descorir l mondo tras i eies de l’aventura. Este vertech a tor su l’endesfida?

Cor, sauta, sluzia, rampineete, sconete, descour, enventa, fa su, peissa, scrif, ensomeete…

Traduzion: Nicoletta Riz (con revijion de Monica Cigolla, Cristina Marchetti, Nives Iori)

Autores: Pierdomanico Baccalario, Tommaso Percivale. Dessegnes: AntonGionata Ferrari. Credic complec tel liber.

Editor: Union di Ladins de Fascia, sul Pian de politica linguistica 2023 del Comun general de Fascia

L picol becalegn

Che él chest bater do e do tel bosch? L picol becalegn à n gran bel da fèr a zipièr fora sia coa. Deidelo ence tu a bater!

L prum liber interladin con n modul sonor ecologich e sostegnibol. La publicazion é pissèda per bec dai 6 meisc enscin ai 6 egn. I colores cernui é chiec per relassèr e se leèr al chiet e a la pegraa de la natura.

Storia: Anna Laimer, Melissa Locatin

Dessegnes: Johanna Kostner - Layout: Johanna Kostner, Isabella Mussner

Editor: Union di Ladins de Fascia - Uniun Ladins Val Badia

La os dei molign

Chest volum l tol ite i scric ladins de Berto de la Diomira componui anter l 1964 e l 1976, che i é stac publiché su Nosha Jent, l boletin del Grop Ladin da Moena. Se trata de curta stories e recorc del passà, descrizions de atività e usanzes de la vita tradizionèla, e no da chièr reflescions sul encresciadujum, desche canche l Autor l é obligà a viver dalonc dal sie paisc.

Autor: Alberto Sommavilla

Editor: Grop Ladin da Moena